<html xmlns:v="urn:schemas-microsoft-com:vml" xmlns:o="urn:schemas-microsoft-com:office:office" xmlns:w="urn:schemas-microsoft-com:office:word" xmlns:m="http://schemas.microsoft.com/office/2004/12/omml" xmlns="http://www.w3.org/TR/REC-html40"><head><meta http-equiv=Content-Type content="text/html; charset=iso-8859-1"><meta name=Generator content="Microsoft Word 14 (filtered medium)"><style><!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"MS Mincho";
panose-1:2 2 6 9 4 2 5 8 3 4;}
@font-face
{font-family:"MS Mincho";
panose-1:2 2 6 9 4 2 5 8 3 4;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;}
@font-face
{font-family:"\@MS Mincho";
panose-1:2 2 6 9 4 2 5 8 3 4;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";}
a:link, span.MsoHyperlink
{mso-style-priority:99;
color:blue;
text-decoration:underline;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-priority:99;
color:purple;
text-decoration:underline;}
span.EstiloCorreo17
{mso-style-type:personal-compose;
font-family:"Calibri","sans-serif";
color:windowtext;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
font-family:"Calibri","sans-serif";}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
--></style><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapedefaults v:ext="edit" spidmax="1026" />
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:shapelayout v:ext="edit">
<o:idmap v:ext="edit" data="1" />
</o:shapelayout></xml><![endif]--></head><body lang=CA link=blue vlink=purple><div class=WordSection1><p class=MsoNormal>Bona nit a tots i moltes grcies per el que esteu dient aquests dies en aquest vell sarcfag en el que s’estava convertint la Tapinet.<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>Es realment apassionant que una especialitat mdica tan “marginal”, que provoca que alg s’arribi a plantejar la necessitat de fer accions per tal de que les noves generacions s’hi apuntin per desenvolupar-s’hi i formar-s’hi, aconsegueixi un debat amb tots els color del arc iris com el que estem tenint aquests dies, en el que es reflecteixen posicions absolutament derrotistes, anlisis objectius, esperances illusionades, anhels de futurs,... i moltes, moltes esperances frustrades.<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>Fa anys un professor al que tots enyorem em va vaticinar aquesta situaci, fent-me veure com la miopia funcionaral dels planificadors de les especialitats mdiques i d’infermeria ens estava portant, sense remei, a un fosc carrer sense sortida aparent que era el integrar la salut laboral en el conjunt d’una macro especialitat generalista. Ell s’hi revelava totalment fonamentalement perqu aquesta atribuci de la salut laboral no era desitjada, en absolut, per la major part dels metges de famlia (que prou feina tenien i tenen) i que anava en contra de les dinmiques formatives dels pasos amb un desenvolupament econmic potent que estaven prestigiant l’especialitat, per a fer-la un punt central del seu desenvolupament econmic.<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>Aquest vaticini, que llavors a mi amb va semblar aventurat i catastrofista, s’est concretant cada cop mes en el nostre dia, salvant molt allades i puntuals excepcions, tant des de la part dels propis implicats (metges o infermers) com des dels propis industrials i directius i que hem pogut concretar en aquest debat de la Tapinet.<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>En Baselga pensava que la soluci a aquesta deriva estava en la nostra prpia estructura interna, evidentment pel que fa a la capacitat de donar resposta als reptes cientfics que afrontarem, amb la capacitat de “aguante” de les incapacitats planificadores de suposats entesos, per tamb en els mbits organitzatiu i social. <o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>La necessitat de escapar aquesta nefasta estructura “preventiva” que molts patim, hauria de ser gestionada des de l’organitzaci socials dels professionals de la salut laboral, com fan altres collectius del nostre entorn com podrien ser els taxistes, els bombers, els controladors aeris o els estibadors dels molls. Esta clar que a altes especialitats mdiques no els cal (potser als famlies) per aix no es obstacle per emmirallar-nos-hi.<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>Amb aquest objectiu, i fonamentalment per aix, es justificarien els esforos fets en el nostre entorn per a definir les competncies laborals de metges i infermers del treball i, segurament ja comena a ser hora de fer el pas de gestionar els criteris mnims de retribuci i condicions de treball dels nostres collectius, alguna cosa semblant a un conveni laboral per a professionals.<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>En qualsevol cas per, deixeu-me dir que penso que les societats cientfiques no haurien de ser els punts de debat d’aquests aspectes “socials” (si be algun punt dels estatuts de la SCSL, que es la que jo conec, ho facilitarien). Crec que aquests aspectes han de ser debatuts en el si de les seccions collegials dels collegis de metges i infermeria, per una ra de capacitat de coneixement de les estructures internes de l’administraci i, sobretot, per la capacitat de gestionar les seves conclusions a traves del potencial altaveu i suport institucional que suposen i suposadament tenen els collegis i, fins i tot el Consell de Collegis de Catalunya.<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>Ara be, aquesta separaci de tasques (vaja una frase per el dia d’avui!) no hauria de comportar cap mena de competncia entre les estructures societries i dels collegis, buscant sempre el recolzament d’una en l’altre i el debat de les conclusions de les altres en la primeres.<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>Esta clar que, hores d’ara, amb el aparent ostracisme que a molts de nosaltres ens impregna, totes aquestes reflexions no sn altre cosa que una msica d’acompanyament per aquells que, al final podrien optar per ser prctics i escoltar els “cants de sirena” de la companya de Frana, que te la sort de fer l’especialitat en un entorn que va fer, fa molts anys aquestes reflexions i aquests passos organitzatius i socials.<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>De tota manera, voldria seguir pensant que es nomes una qesti de temps,... o potser ja este prou madurats per afrontar-ho?<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>ngel Plans<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p><p class=MsoNormal>(perdoneu el rollo, per m’ha sortir quasi d’un tiron, ... i no podia parar!)<o:p></o:p></p><p class=MsoNormal> <o:p></o:p></p><p class=MsoNormal><o:p> </o:p></p></div><div id="DAB4FAD8-2DD7-40BB-A1B8-4E2AA1F9FDF2"><br /> <table style="border-top: 1px solid #D3D4DE;">
<tr>
<td style="width: 55px; padding-top: 18px;"><a href="https://www.avast.com/sig-email?utm_medium=email&utm_source=link&utm_campaign=sig-email&utm_content=emailclient" target="_blank"><img src="https://ipmcdn.avast.com/images/icons/icon-envelope-tick-round-orange-animated-no-repeat-v1.gif" alt="" width="46" height="29" style="width: 46px; height: 29px;" /></a></td>
<td style="width: 470px; padding-top: 17px; color: #41424e; font-size: 13px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 18px;">Libre de virus. <a href="https://www.avast.com/sig-email?utm_medium=email&utm_source=link&utm_campaign=sig-email&utm_content=emailclient" target="_blank" style="color: #4453ea;">www.avast.com</a> </td>
</tr>
</table>
<a href="#DAB4FAD8-2DD7-40BB-A1B8-4E2AA1F9FDF2" width="1" height="1"> </a></div></body></html>