<div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><span style="color:rgb(32,33,36);font-family:Roboto,Arial,sans-serif;font-size:14px;font-variant-ligatures:none;letter-spacing:0.2px;white-space:pre-wrap"></span>Agafem aire de tant en tant, ventilem l'habitació i el cap. Agafem certa distància, panoràmica, també!!</div><div dir="ltr"><br></div><div dir="ltr">Més que mai cal tenir present a Karl Popper i els seus dotze principis per a una nova ètica professional.<br></div><div dir="ltr"><br></div><div>I, al fil de les meves darreres intervencions a la llista a apel·lant a la col·laboració, pareu atenció al principi desè.</div><div><br></div><div><div><b>12 principis per a una nova ètica professional:</b></div><div><b><br></b></div><div><b>1. El nostre coneixement objectiu conjectural continua superant amb diferència el que l'individu pot abastar. Per tant no hi ha autoritats.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>2. És impossible evitar tots els errors, i fins i tot tots aquells que, en si mateixos, són evitables. Tots els científics cometen equivocacions contínuament. Cal revisar l'antiga idea que es poden evitar els errors i que, per tant, tenim l'obligació d'evitar-los: la idea en si implica un error.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>3. Per descomptat, segueix sent el nostre deure fer tot el possible per evitar errors. Però, precisament per evitar-los hem de ser conscients, sobretot, de la dificultat que això suposa.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>4. Els errors poden existir ocults al coneixement de tots, fins i tot en les nostres teories millor comprovades; així, la tasca específica del científic és buscar tals errors.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>5. Per tant, hem de canviar la nostra actitud cap als nostres errors. És aquí on cal començar la nostra reforma pràctica de l'ètica. Perquè l'actitud de l'antiga ètica professional ens obliga a tapar els nostres errors, a mantenir secrets i a oblidar-nos d'ells tan aviat com sigui possible.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>6. El nou principi bàsic és que per evitar equivocar-nos hem d'aprendre dels nostres propis errors. Intentar amagar l'existència d'errors és el pecat més gran que existeix.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>7. Hem d'estar contínuament a l'aguait per detectar errors, especialment els propis, amb l'esperança de ser els primers a fer-ho.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>8. És part de la nostra tasca tenir una actitud autocrítica, franca i honesta cap a nosaltres mateixos.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>9. Ja que hem d'aprendre dels nostres errors, així mateix hem d'aprendre a acceptar-los, fins i tot amb gratitud, quan ens els assenyalen els altres.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>10. Hem de tenir clar al cap que necessitem els altres per descobrir i corregir els nostres errors i, sobretot, necessitem a gent que s'hagi educat amb diferents idees, en un món cultural diferent. Així s'aconsegueix la tolerància.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>11. Hem d'aprendre que l'autocrítica és la millor crítica, però que la crítica dels altres és una necessitat. Té gairebé la mateixa importància que l'autocrítica.</b></div><div><b><br></b></div><div><b>12. La crítica racional i no personal (o objectiva) hauria de ser sempre específica: cal al·legar raons específiques quan una afirmació específica o una hipòtesi o un argument específics ens sembla fals o no vàlid. Cal guiar-se per la idea d'acostament a la veritat objectiva. En aquest sentit, la crítica ha de ser impersonal; però hauria de ser alhora benèvola.</b></div></div><div><br></div><div><br></div><div><br></div><div>Salut i força al canut.!!!</div><div dir="ltr"><div><br></div>-- <br><div dir="ltr"><div dir="ltr">Jaume de Montserrat i Nonó</div></div></div></div></div></div>