<html>
<head>
<meta http-equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8">
</head>
<body dir="auto">
Bon dia, o tarda
<div><br>
</div>
<div>Trec un moment de la feina... és i ha de ser part indispensable de la nostra feina, però, quins criteris fem servir per dir aquest treballador pot continuar treballant i quin no? Sí, tenim els criteris de factors de risc per comorbilitat, però evidentment
aixó fa un grup molt gran d’exclosos, i les empreses argumenten no poder prescindir de tants treballadors i que afinem mes...</div>
<div><br>
</div>
<div>Hem de fer-nos responsables nosaltres d’això? Com puc prioritzar un o altre treballador amb les mateixes patologies?</div>
<div><br>
</div>
<div>Avui haig de reconeixer que després de dos dies fent aquesta feina (i són 2000 treballadors, amb una esona informàtica que no em permet fer llistats de patologies no laborals -aixó dóna per un altre debat momt extens) estic força cansada i desmotivada...<br>
<br>
<div dir="ltr">Belen Miguelez</div>
<div dir="ltr"><br>
<blockquote type="cite">El 17 mar 2020, a las 11:35, Jaume de Montserrat i Nonó <jaume.demontserrat@gmail.com> escribió:<br>
<br>
</blockquote>
</div>
<blockquote type="cite">
<div dir="ltr">
<div dir="ltr">
<div dir="ltr">
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Ep, colla.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Un dels temes que més em preocupen, i que els serveis de prevenció hauríem de tenir al cap, ja que es pot comportar com un factor de risc per a la salut són la por al risc de contagi dels treballadors que encara van al seu lloc de treball i no saben si poden
decidir si no anar-hi i el derivat de la por d’acomiadaments puntuals o massius que es puguin derivar de la crisi social i econòmica derivada de la crisi sanitària i de salut pública que vivim.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
¿Ho veuen així els serveis de prevenció? ¿S’han preparat per assessorar i assistir tècnicament (amb rigor i sensibilitat) a empreses i treballadors també en aquests aspectes?</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
De moment no hi ha massa claredat sobre aquests riscos i segurament moltes mesures dels governs, català o espanyol, que podem modular o matisar aquestes pors o aquests riscos estan per venir.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Molts pensareu que això potser no és una matèria de seguretat, d’higiene, d’ergonomia ni medicina del treball. Una mica, o força, de psicosociologia potser sí, però és un munt de matèria d'humanitat i professionalitat. És un camp de la prevenció on podem i
hauríem de jugar-hi, també! Pot ser aquesta crisis ens ensenyarà, que a més d’anticipar-nos hem de ser sensibles i un a mica humanistes i veure el món del treball d’una manera holística i empàtica amb les necessitats de les empreses i els treballadors. I fer-ho
des de l’equilibri de la sensibilitat, del rigor i de la neutralitat i de la independència.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Ens trobem avui moltes persones que s’han vist obligades a deixar el confinament pel SARS-CoV-2, tot i que el voldrien fer, perquè han d’anar a treballar perquè les mesures dels governs, fins ara, no aturen l’activitat laboral. Les mesures dels governs, per
ara, han aturat activitats econòmiques però no l’activitat laboral i cada empresa afectada o no per la paralització de l’activitat ha de prendre les mesures per ella mateixa.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Igual avui o demà ho fan però els riscos com els he descrit, persistiran!</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Pel que fa a anar a la feina, i trencar el confinament encara que no es vulgui, el confós document, que ja vaig criticar a la Tapinet, del Ministeri de Treball, de manera poc oportuna, gens afortunada i força equivoca ens dirigia a l’aplicació de l’article
21 de la LRPL que permet la paralització de la feina (però no tornar a casa) davant d’un risc greu i imminent. Però compte, llevat de persones de risc (especialment sensibles si voleu) com malalts crònics, pneumopates, cardiòpates, diabètics, etc., el risc
derivat de l’exposició a SARS-COV 2 no és majoritàriament ni imminent ni greu. I aplicar l’article 21 vol que les dues coses es donin a l’hora i de manera evident: gravetat de les conseqüències (del risc) i immediatesa de l’exposició.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Per tant, l’article 21 de la LPRL, ni resolt l’angoixa d’haver de trencar sense voler el confinament sinó, que mal aplicat, pot afegir angoixa i responsabilitats a qui l’apliqui: el treballador i/o els seus representants.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
I tot això amb molt de compte i matizat pel que fa als llocs on es concentra el verdader "risc laboral" relacionat amb el coronavirus com són els serveis sanitaris, d’emergència i altres on l’avaluació de riscos ja ha d’haver previst aquest risc i les mesures
preventives i de tota mena adequades.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
A més cal veure que sovint el risc derivat de trencar el confinament no és a la feina, o no és a la feina exclusivament, anar a treballar pot implicar, i no està limitat ni prohibit, agafar el transport públic i aquest no és el centre de treball i no hi ha
responsabilitats empresarials ni article 21 de la LPRL que hi valgui llevat que es faci una interpretació extensiva que molt probablement, sense suport normatiu nou al darrere, no s’aguantaria.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
D'altra banda hi ha l’opció de teletreballar, però setmanes després de començar la crisi el més calent sovint està a l’aigüera i moltes empreses, que podrien per les seves característiques productives, no estant preparades i teletreballar seria sinònim de no
treballar. La normativa d’alarma dictada recomana a les empreses facilitar el teletreball quan sigui possible. Molt bé...un brindis al sol, un més: les empreses no hi estan obligades ni, la majoria, preparades.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
I per les empreses que faciliten el teletreball i pels treballadors que s'hi acullen (i com ens recordava la Maria Dolors Solé): els serveis de prevenció hem intervingut en el disseny, hem pogut assessorar i assistir tècnicament a les empreses i treballadors
en els aspecte de prevenció que cal tenir en compte. Noves condicions de treball, nous riscos, noves propostes de mesures, nous escenaris. ¿Ho hem fet? ¿ho estem fent?</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Bé i pel que fa al risc d’acomiadament ara mateix i si només es fa d'acord amb la situació creada per la CoVid-19 seria un acomiadament improcedent. El que sí que pot passar és que es faci en el context d’un expedient de regulació temporal d’ocupació per causa
de força major o per raons econòmiques el que implica un procediment de comunicació a l’autoritat laboral. Que es formalitzi al final no és segur i en qualsevol cas no és imminent. Si es dona la suspensió del contracte en aquesta situació el treballador passa
a l’atur i l’empresa continua obligada a seguir cotitzant el 100% del que correspongui al treballador.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Bé, i en aquest context el patiment de la gent, i de moltes empreses, i la necessitat de fer-los costat els que tenim com a funció i raó de ser, fer-ho: els serveis de prevenció i els professionals de la salut laboral.</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Per fer-ho cal sensibilitat, disposició, coneixements de tota mena, específics i generals, del món del treball i del món de la prevenció. I sobretot saber gestionar les situacions i la informació tan individualment, com col·lectivament i com institucionalment.
I fer de forma professional i competent (no només basant-se en la intuïció, el saber convencional o la improvisació).</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Ah i els dies vinents veurem molts canvis normatius i moltes realitats que ara mateix no som capaços de preveure ni imaginar. Cal estar, si no en estat d’"alarma" (nosaltres no cridem “a les armes” ni som "gent d'armes") almenys en estat d’"alerta" (hem d’estar
atents, vigilants...en guàrdia!).</p>
<p style="color:rgb(0,0,0);font-family:"Source Sans Pro",sans-serif;font-size:18px">
Jaume de Montserrat i Nonó<br>
17/03/2020</p>
<div><br>
</div>
</div>
</div>
<span>_______________________________________________</span><br>
<span>Tapinet mailing list</span><br>
<span>Tapinet@tapinet.cat</span><br>
<span>http://tapinet.cat/mailman/listinfo/tapinet_tapinet.cat</span><br>
</div>
</blockquote>
</div>
</body>
</html>