<div dir="ltr"><div dir="ltr"><p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0.0001pt;line-height:normal"><span style="color:black">Benvolguts,<br>
<br>
Fruit de les nostres reflexions, la Mari Cruz Rodriguez Jareño i Jaume de
Montserrat i Nonó, us volíem traslladar una reflexió vinculades a la situació
actual, mai vista abans, en què ens trobem. Cal fer de forma prioritària i
immediata aprofitar la intel·ligència col·lectiva i tirar de sentit comú. I,
sobretot, canviar per complet la perspectiva.<br>
<br>
I proposo fer-ho des del que penso és la vocació de servei dels
serveis de prevenció i dels professionals de la salut laboral del sistema
sanitari, des del compromís amb el sistema i la gent, la ciutadania, que tenen
de cura dels seus treballadors, de la seva salut, de les condicions del seu
treball.<br>
<br>
Han d’oferir idees, mirades i perspectives, solucions. Aportar i explicar-ho
prou bé per tal que no se’ls interpreti com uns professionals que volen
posar bastons a les rodes a una gestió complicada de la
conjuntura, uns talibans de la prevenció allunyats de la situació
real. Ben al contrari!<br>
<br>
Parlo de contribuir de manera decisiva a introduir o introduir més, si voleu,
el criteri epidemiològic al costat del criteri clínic. Un criteri de salut
pública clar al costat del criteri estrictament assistencial. I de manera
integrada.<br>
<br>
- ! No tenim temps i no ens podem complicar la vida! - Pot dir algú.<br>
<br>
- No, no ens hem explicat: pretenem fer eficaç i eficient la gestió de la
crisi, de l’assistència i de les mesures de contenció de l’epidèmia.<br>
<br>
Cal que els professionals sanitaris passin d'aplicar un criteri clínic
exclusivament a aplicar un criteri epidemiològic (la prevalença va augmentant
molt ràpidament i hem de ser conscients, cada vegada hi ha més casos entre la
població general que es concentren i concentraran dins dels serveis de salut).<br>
<br>
Cal aquesta nova perspectiva i afegir la complexitat del criteri epidemiològic
al criteri clínic que s’aplica en situacions no epidèmiques.<br>
<br>
Vivim a més, per la limitació de recursos agreujada per l’epidèmia, de la
necessitat de passar del concepte de "protegir al pacient i fer un
tractament òptim", al concepte de "protegir al professional sanitari
i fer un triatge d'incident de múltiples víctimes".<br>
<br>
Un incident de múltiples víctimes en el pitjor dels escenaris possibles:
professionals afectats, mancança d'EPIs, transmissió respiratòria (gotes???),
etc. I a més amb una simptomatologia absolutament inespecífica.<br>
<br>
Només amb mesures poblacionals, procedimentals i organitzatives estrictes i amb
un canvi radical d'enfocament aturarem o alentirem la infecció.<br>
<br>
Aquesta ha de ser l’aportació dels professionals de salut laboral, dels serveis
de prevenció, del sistema sanitari públic a la resta d’institucions i agents.
Persuadir i convèncer, “il·luminar” a les nostres institucions, empreses i a
tots els agents implicats en els seus posicionaments i preses de decisions.<br>
<br>
Sense quasi EPIs ara mateix i amb unes pessimistes previsions de tenir-ne
suficients en un futur immediat l'única opció que
tenim és replegar-nos. ¿O un exèrcit no ho fa si no té
munició fins que no li arriben reforços?<br>
<br>
Replegar-nos, no retirar-nos, replegar-nos esperant més recursos materials i
sobretot vetllar pels recursos humans que tenim.<br>
<br>
Deixar obert el mínim de dispositius per poder garantir que els professionals
tinguin EPIs. Impossible saber del cert quants EPIs en queden, el nombre de
mascaretes quirúrgiques s’han reduït dràsticament en poc temps o directament
s’han exhaurit.<br>
<br>
Cal canviar del criteri clínic a l’epidemiològic per adjudicar-les.<br>
<br>
El mínim que hauríem de tenir és una mascareta quirúrgica per tothom, pacient i
professional.<br>
<br>
La simptomatologia és tan inespecífica (febrícula de 37,3, malestar general,
tos lleu, clínica de 2 o 3 dies els nostres primers professionals sanitaris positius),
que ara com ara hem de considerar que tothom està potencialment contaminat,
dins i fora dels centres de salut i hospitals.<br>
<br>
L'única opció que ens queda ara mateix és evitar al màxim la transmissió.<br>
<br>
Cordialment.<span></span></span></p>

<p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0.0001pt;line-height:normal"><span style="color:black"> </span></p>

<p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0.0001pt;line-height:normal">Mari Cruz
Rodriguez Jareño i Jaume de Montserrat i Nonó<span></span></p><div><br></div></div></div>