<html><head><meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=utf-8"></head><body dir="auto"><div>El que escriuré són pensaments en veu alta ja que no ens hi hem trobat mai.</div><div><br></div><div>En aquest treballador, li agradi o no, fem reconeixements mèdics valorant si la persona pot desenvolupar en condicions segures de salut, la feina per la que està contractada, amb sensibilitats o sense.</div><div><br></div><div> Si se li fa un reconeixement mèdic, està clar q se li valora l’estat de salut envers la feina que realitza i si pot o no treballar del que treballa per tant indirectament ja estem valorant si és apte o no.</div><div><br></div><div>Si en el seu cas es veu q no pot treballar del que fa, se li hauria d’emetre un NO APTE, vulgui o no, ja que seguir treballant suposaria un risc per ell i/o per la resta.</div><div>Suposo q el fet de no emetre UNA APTITUT tan sols és en el cas q sigui apte.</div><div><br></div><div>Hem d’afegir q aquests reconeixements els ofereix l’empresa per veure q els seus treballadors treballen amb condicions segures de salut.</div><div>Per tant l’empresari ha de rebre una notificació del resultat del reconeixement on digui si pot o no treballar de la feina q fa.</div><div><br></div><div>Bastant extrany tot plegat.</div><div><br></div><div>Si no se li emet cap aptitut almenys l’empresari ha de saber si pot treballar de la feina que fa i si te o no restriccions per la seva suposada sensibilitat.</div><div><br></div><div>En el fons es rebre un apte o no apte.</div><div><br></div><div>No se no ens hi hem trobat mai.</div><div><br></div><div>Marta</div><div><br></div><div>Enviado desde iPhone de Marta</div><div><div dir="ltr"><div><br></div></div><div dir="ltr"><br><blockquote type="cite">El 2 abr 2022, a las 9:58, Jaume de Montserrat i Nonó <jaume.demontserrat@gmail.com> escribió:<br><br></blockquote></div><blockquote type="cite"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr">Òscar,<div><br></div><div><font face="arial, sans-serif">un debat antic i etern al qual amb la Mari Cruz Rodríguez Jareño vàrem pretendre contribuir el 2016 amb arguments a l'article "<span style="color:rgb(0,0,0)">És possible millorar la utilitat preventiva de la vigilancia de la salut dels treballadors en l'actual marc normatiu? (</span><span style="color:rgb(0,0,0)">Mari Cruz Rodríguez Jareño</span><span style="color:rgb(0,0,0)">, Jaume de Montserrat i Nonó) </span><span style="color:rgb(0,0,0)">Arch Prev Riesgos Labor 2017; 20 (2): 80-101. (Annex)</span></font></div><div><br></div><div>En concret la descripció del "concepte 6" hi dèiem:</div><div><br></div><div><div><font color="#0000ff"><i>"Concepte 6. Comunicació de resultats de la VS La LPRL no indica que les actuacions de VS, siguin o no ES, hagin de generar necessàriament un “certificat d’aptitud”,</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>sinó que ho planteja com una opció. De fet afirma que les conclusions de la VS han d’anar encaminades a permetre </i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>que l’empresa pugui “desenvolupar correctament les seves funcions en matèria preventiva”1 per la qual cosa és molt raonable,</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>des d’una perspectiva de PRL, que la comunicació de resultats sigui preferiblement en forma de recomanacions preventives derivades de les troballes de la VS.</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>Més encara, el fet que siguin seguits sistemàticament d’un “certificat d’aptitud” per treballar5 a més de mancar de</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>sentit preventiu, paradoxalment, podria acabar sent perjudicial per als treballadors3. Qualsevol decisió sobre l’aptitud</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>és de gran transcendència ja que incideix, no només sobre les responsabilitats empresarials en matèria de PRL, sinó</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>també sobre el dret del treballador a treballar22. Per tot això:</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>a) L’informe d’aptitud s’hauria de restringir als casos en els quals la VS sigui obligatòria per l’existència d’un risc</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>substancial per a la pròpia seguretat i salut del treballador o de tercers. Els criteris d’aptitud han de ser clars, preestablerts</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>i ben fonamentats per evitar el risc de decisions arbitràries o discrecionals. Quan l’empresa inicia una activitat concreta</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>que pugui comportar un risc substancial, s’ha de determinar en quines situacions aquest risc, tenint en compte les característiques</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>dels treballadors incloent les de potencials especialment sensibles, podria ser tan elevat que ho fes</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>inadmissible per al mateix treballador o tercers. Si no hi ha manera raonable de disminuir aquest risc fins a un nivell acceptable</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>(actuant bé sobre el treballador, bé sobre el lloc de treball), l’única opció seria la proposta d’exclusió parcial del</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>treballador (“apte amb restriccions o amb condicions”) o d’exclusió total (“no aptitud”).</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>b) En el cas de la VS voluntària es pressuposa que el risc no és substancial, per la qual cosa no se n’hauria de derivar</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>mai una no aptitud; i com que la “no aptitud” no és una possibilitat, no té cap sentit tampoc la determinació d’“aptitud”.</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>El que sí que s’ha de valorar sempre durant la VS voluntària, com en qualsevol altra actuació de VS, és la possibilitat</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>d’adaptacions per millorar l’encaix entre el treballador i el seu lloc de treball, i proposar-les amb el</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>consentiment del treballador: no s’ha d’oblidar que l’objectiu principal de la medicina del treball, i de l’activitat preventiva</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>en general, és “l’adaptació del lloc de treball a la persona i de cada persona al seu lloc de treball”</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>4. La Figura 3 proposa una guia per a la presa de decisions en relació amb l’obligatorietat de la VS i l’emissió d’informes</i></font></div><div><font color="#0000ff"><i>d’aptitud i recomanacions a l’empresa."</i></font></div></div><div><br></div><div>Pensàvem, i pensem encara, i argumentem que el dilema no existeix més enllà de les interpretacions equivocades que sovint fan els requeriments, les propostes de sanció d'alguns inspectors de treball o d'interpretacions simplistes de molts dels agents de la PRL.</div><div><br></div><div>Molt cordialment. <br clear="all"><div><div dir="ltr" class="gmail_signature"><div dir="ltr"><div>___________________________________</div>Jaume de Montserrat i Nonó</div></div></div><br></div></div></div></div></div><br><div class="gmail_quote"><div dir="ltr" class="gmail_attr">Missatge de oscar alonso <<a href="mailto:oalonsobcn@gmail.com">oalonsobcn@gmail.com</a>> del dia dv., 1 d’abr. 2022 a les 22:37:<br></div><blockquote class="gmail_quote" style="margin:0px 0px 0px 0.8ex;border-left:1px solid rgb(204,204,204);padding-left:1ex"><div dir="ltr">Bon dia,<div><br></div><div>ens han fet aquesta petició a una empresa: que li fem la revisió mèdica, acreditant que és personal especialment sensible, però que no volen que emetem una Aptitud</div><div></div></div></blockquote></div></div></blockquote></div></body></html>