[Tapinet] ¿Per qué fer Medicina del Treball?

Angel Plans 15261apc a comb.cat
diu mar 25 22:53:07 CEST 2018 

Bona nit a tots i moltes gràcies per el que esteu dient aquests dies en
aquest vell sarcòfag en el que s’estava convertint la Tapinet.

 

Es realment apassionant que una especialitat mèdica tan “marginal”, que
provoca que algú s’arribi a plantejar la necessitat de fer accions per tal
de que les noves generacions s’hi apuntin per desenvolupar-s’hi i
formar-s’hi, aconsegueixi un debat amb tots els color del arc iris com el
que estem tenint aquests dies, en el que es reflecteixen posicions
absolutament derrotistes, anàlisis objectius, esperances il·lusionades,
anhels de futurs,... i moltes, moltes esperances frustrades.

 

Fa anys un professor al que tots enyorem em va vaticinar aquesta situació,
fent-me veure com la miopia funcionaral dels planificadors de les
especialitats mèdiques i d’infermeria ens estava portant, sense remei, a un
fosc carreró sense sortida aparent que era el integrar la salut laboral en
el conjunt d’una macro especialitat generalista. Ell s’hi revelava totalment
fonamentalement perquè aquesta atribució de la salut laboral no era
desitjada, en absolut, per la major part dels metges de família (que prou
feina tenien i tenen)  i que anava en contra de les dinàmiques formatives
dels països amb un desenvolupament econòmic potent que estaven prestigiant
l’especialitat, per a fer-la un punt central del seu desenvolupament
econòmic.

 

Aquest vaticini, que llavors a mi amb va semblar aventurat i catastrofista,
s’està concretant cada cop mes en el nostre dia, salvant molt aïllades i
puntuals excepcions, tant des de la part dels propis implicats (metges o
infermers) com des dels propis industrials i directius i que hem pogut
concretar en aquest debat de la Tapinet.

 

En Baselga pensava que la solució a aquesta deriva estava en la nostra
pròpia estructura interna, evidentment pel que fa a la capacitat de donar
resposta als reptes científics que afrontaríem, amb la capacitat de
“aguante” de les incapacitats planificadores de suposats entesos, però també
en els àmbits organitzatiu i social. 

 

La necessitat de escapçar aquesta nefasta estructura “preventiva” que molts
patim, hauria de ser gestionada des de l’organització socials dels
professionals de la salut laboral, com fan altres col·lectius del nostre
entorn com podrien ser els taxistes, els bombers, els controladors aeris o
els estibadors dels molls. Esta clar que a altes especialitats mèdiques no
els cal (potser als famílies) però això no es obstacle per
emmirallar-nos-hi.

 

Amb aquest objectiu, i fonamentalment per això, es justificarien els
esforços fets en el nostre entorn per a definir les competències laborals de
metges i infermers del treball i, segurament ja comença a ser hora de fer el
pas de gestionar els criteris mínims de retribució i condicions de treball
dels nostres col·lectius, alguna cosa semblant a un conveni laboral per a
professionals.

 

En qualsevol cas però, deixeu-me dir que penso que les societats
científiques no haurien de ser els punts de debat d’aquests aspectes
“socials” (si be algun punt dels estatuts de la SCSL, que es la que jo
conec, ho facilitarien). Crec que aquests aspectes han de ser debatuts en el
si de les seccions col·legials dels col·legis de metges i infermeria, per
una raó de capacitat de coneixement de les estructures internes de
l’administració i, sobretot, per la capacitat de gestionar les seves
conclusions a traves del potencial altaveu i suport institucional que
suposen i suposadament tenen els col·legis i, fins i tot el Consell de
Col·legis de Catalunya.

 

Ara be, aquesta separació de tasques (vaja una frase per el dia d’avui!) no
hauria de comportar cap mena de competència entre les estructures
societàries i dels col·legis, buscant sempre el recolzament d’una en l’altre
i el debat de les conclusions de les altres en la primeres.

 

Esta clar que, hores d’ara, amb el aparent ostracisme que a molts de
nosaltres ens impregna, totes aquestes reflexions no són altre cosa que una
música d’acompanyament per aquells que, al final podrien optar per ser
pràctics i escoltar els “cants de sirena” de la companya de França, que te
la sort de fer l’especialitat en un entorn que va fer, fa molts anys
aquestes reflexions i aquests passos organitzatius i socials.

 

De tota manera, voldria seguir pensant que es nomes una qüestió de temps,...
o potser ja este prou madurats per afrontar-ho?

 

Àngel Plans

 

(perdoneu el rollo, però m’ha sortir quasi d’un tiron, ... i no podia
parar!)

       

 



---
El software de antivirus Avast ha analizado este correo electrónico en busca de virus.
https://www.avast.com/antivirus
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://tapinet.cat/mailman/private/tapinet_tapinet.cat/attachments/20180325/6a7040fb/attachment.html>

Més informació sobre la llista de correu Tapinet