[Tapinet] I a sobre, no tot el que cal és només prevenir és el risc biològic

[Jaume de Montserrat i Nonó]

Ep, colla.

Un dels temes que més em preocupen, i que els serveis de prevenció hauríem
de tenir al cap, ja que es pot comportar com un factor de risc per a la
salut són la por al risc de contagi dels treballadors que encara van al seu
lloc de treball i no saben si poden decidir si no anar-hi i el derivat de
la por d’acomiadaments puntuals o massius que es puguin derivar de la crisi
social i econòmica derivada de la crisi sanitària i de salut pública que
vivim.

¿Ho veuen així els serveis de prevenció? ¿S’han preparat per assessorar i
assistir tècnicament (amb rigor i sensibilitat) a empreses i treballadors
també en aquests aspectes?

De moment no hi ha massa claredat sobre aquests riscos i segurament moltes
mesures dels governs, català o espanyol, que podem modular o matisar
aquestes pors o aquests riscos estan per venir.

Molts pensareu que això potser no és una matèria de seguretat, d’higiene,
d’ergonomia ni medicina del treball. Una mica, o força, de psicosociologia
potser sí, però és un munt de matèria d'humanitat i professionalitat. És un
camp de la prevenció on podem i hauríem de jugar-hi, també! Pot ser aquesta
crisis ens ensenyarà, que a més d’anticipar-nos hem de ser sensibles i un a
mica humanistes i veure el món del treball d’una manera holística i
empàtica amb les necessitats de les empreses i els treballadors. I fer-ho
des de l’equilibri de la sensibilitat, del rigor i de la neutralitat i de
la independència.

Ens trobem avui moltes persones que s’han vist obligades a deixar el
confinament pel SARS-CoV-2, tot i que el voldrien fer, perquè han d’anar a
treballar perquè les mesures dels governs, fins ara, no aturen l’activitat
laboral. Les mesures dels governs, per ara, han aturat activitats
econòmiques però no l’activitat laboral i cada empresa afectada o no per la
paralització de l’activitat ha de prendre les mesures per ella mateixa.

Igual avui o demà ho fan però els riscos com els he descrit, persistiran!

Pel que fa a anar a la feina, i trencar el confinament encara que no es
vulgui, el confós document, que ja vaig criticar a la Tapinet, del
Ministeri de Treball, de manera poc oportuna, gens afortunada i força
equivoca ens dirigia a l’aplicació de l’article 21 de la LRPL que permet la
paralització de la feina (però no tornar a casa) davant d’un risc greu i
imminent. Però compte, llevat de persones de risc (especialment sensibles
si voleu) com malalts crònics, pneumopates, cardiòpates, diabètics, etc.,
el risc derivat de l’exposició a SARS-COV 2 no és majoritàriament ni
imminent ni greu. I aplicar l’article 21 vol que les dues coses es donin a
l’hora i de manera evident: gravetat de les conseqüències (del risc) i
immediatesa de l’exposició.

Per tant, l’article 21 de la LPRL, ni resolt l’angoixa d’haver de trencar
sense voler el confinament sinó, que mal aplicat, pot afegir angoixa i
responsabilitats a qui l’apliqui: el treballador i/o els seus representants.

I tot això amb molt de compte i matizat pel que fa als llocs on es
concentra el verdader "risc laboral" relacionat amb el coronavirus com són
els serveis sanitaris, d’emergència i altres on l’avaluació de riscos ja ha
d’haver previst aquest risc i les mesures preventives i de tota mena
adequades.

A més cal veure que sovint el risc derivat de trencar el confinament no és
a la feina, o no és a la feina exclusivament, anar a treballar pot
implicar, i no està limitat ni prohibit, agafar el transport públic i
aquest no és el centre de treball i no hi ha responsabilitats empresarials
ni article 21 de la LPRL que hi valgui llevat que es faci una interpretació
extensiva que molt probablement, sense suport normatiu nou al darrere, no
s’aguantaria.

D'altra banda hi ha l’opció de teletreballar, però setmanes després de
començar la crisi el més calent sovint està a l’aigüera i moltes empreses,
que podrien per les seves característiques productives, no estant
preparades i teletreballar seria sinònim de no treballar. La normativa
d’alarma dictada recomana a les empreses facilitar el teletreball quan
sigui possible. Molt bé...un brindis al sol, un més: les empreses no hi
estan obligades ni, la majoria, preparades.

I per les empreses que faciliten el teletreball i pels treballadors que
s'hi acullen (i com ens recordava la Maria Dolors Solé): els serveis de
prevenció hem intervingut en el disseny, hem pogut assessorar i assistir
tècnicament a les empreses i treballadors en els aspecte de prevenció que
cal tenir en compte. Noves condicions de treball, nous riscos, noves
propostes de mesures, nous escenaris. ¿Ho hem fet? ¿ho estem fent?

Bé i pel que fa al risc d’acomiadament ara mateix i si només es fa d'acord
amb la situació creada per la CoVid-19 seria un acomiadament improcedent.
El que sí que pot passar és que es faci en el context d’un expedient de
regulació temporal d’ocupació per causa de força major o per raons
econòmiques el que implica un procediment de comunicació a l’autoritat
laboral. Que es formalitzi al final no és segur i en qualsevol cas no és
imminent. Si es dona la suspensió del contracte en aquesta situació el
treballador passa a l’atur i l’empresa continua obligada a seguir cotitzant
el 100% del que correspongui al treballador.

Bé, i en aquest context el patiment de la gent, i de moltes empreses, i la
necessitat de fer-los costat els que tenim com a funció i raó de ser,
fer-ho: els serveis de prevenció i els professionals de la salut laboral.

Per fer-ho cal sensibilitat, disposició, coneixements de tota mena,
específics i generals, del món del treball i del món de la prevenció. I
sobretot saber gestionar les situacions i la informació tan individualment,
com col·lectivament i com institucionalment. I fer de forma professional i
competent (no només basant-se en la intuïció, el saber convencional o la
improvisació).

Ah i els dies vinents veurem molts canvis normatius i moltes realitats que
ara mateix no som capaços de preveure ni imaginar. Cal estar, si no en
estat d’"alarma" (nosaltres no cridem “a les armes” ni som "gent d'armes")
almenys en estat d’"alerta" (hem d’estar atents, vigilants...en guàrdia!).

Jaume de Montserrat i Nonó
17/03/2020
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://tapinet.cat/pipermail/tapinet_tapinet.cat/attachments/20200317/34654b71/attachment.html>