[Tapinet] Unes reflexions i suggeriments sobre la fabricació domèstica, més o menys industrialitzada, de mascaretes!

[Jaume de Montserrat i Nonó]

Benvolgudes/uts (20/03/2020), bon dia novament,

No en tinc  ni idea de temes tècnics vinculats a teixits, certificacions ni
normes UNE de cap mena i menys d’Equips de Protecció Personal (EPI).

Veig tota mena d’iniciatives, des de contactes amb potencials proveïdors
d’EPI a xarxes de solidaritat espontànies, economia de guerra i suport de
rereguarda, per proveir de forma més o menys domèstica de mascaretes
hospitals i centres, serveis sanitaris i sociosanitaris que és allà on es
concentra la necessitat real i la manca de subministrament.

M’emociona la meva gent, la nostra ciutadania. “Cosidores sense fronteres”
Trobo que són molt bones iniciatives, lloables en qualsevol cas, però
solament efectives si es fa bé.

El cert és que tinc molts dubtes sobre aquesta mena d’iniciatives, ja que
el tema de les proteccions personals, els EPI, és molt seriós i delicat.
Està molt reglada la seva fabricació i comercialització d’acord amb
criteris d'eficàcia real per allò pel qual cal utilitzar-los.

El fet, però, és que ara estem en una situació excepcional i davant d'una
manca brutal d'equips per allà on calen realment com ara els hospitals i
els serveis sanitaris i sociosanitaris en general (tant per ser usats per
pacients o ciutadans usuaris com pels professionals que els atenen).

La manca de subministrament a curt termini ens situa en un dilema dramàtic
i això tot just comença.

¿Deixem la gent d'aquestes activitats a pèl? ¿Atenuem el risc com
puguem però sense contribuir a generar una falsa sensació de seguretat que
pugui fer baixar la guàrdia sobre les mesures higièniques generals i molt
efectives que cal mantenir peti qui peti (distàncies de seguretat, neteja
abans i després amb aigua i sabó  solucions hidroalcohòliques, etc.)?

No hi ha alternativa ètica: hem de mirar de contribuir a atenuar el risc
tant com puguem mentre algú, a qui correspongui, brega per aconseguir el
subministrament del material idoni, necessari i suficient.

Ara és el temps, més que mai, del raonablement possible.

Som-hi...

Una mascareta, especialment, com a EPI, ha de tenir el material i el
disseny “més adequat possible”, ajustat a les actuals circumstàncies si
voleu, d’acord amb el que pretén oferir, a part d’un fet bàsic: deixar
respirar!!

Penso, sense ser precís ni exhaustiu, en:

-          Vol evitar la transmissió de gotes o partícules?

-          Vol evitar la inspiració de gotes o partícules?

-          Altres.

I d’això en dependrà:

-          El material i el disseny han de permetre la màxima adaptació
facial de cara a la màxima estanquitat possible.

-          La manufactura i confecció de la màxima qualitat possible.

-          Les instruccions d’ús (col·locació, durada de la pretesa
protecció, gestió com a residu, etc.)

-          Altres.

De quins materials existents, i ara mateix no confiscats per l’estat,
podríem estar parlant?

Molta gent parla de la popelín/popelina, de teixits o materials de cotó
bàsic, etc. i d’altres de teles quirúrgiques concretes.

I em paro en aquest punt un moment en una idea que va sorgir ahir en una
trobada virtual de professionals de salut laboral de cara a compartir i
coordinar experiències, dubtes i dilemes: utilitzar teixits o teles
quirúrgiques.

D’aquests teixits (que han de complir la UNE-EN 13.795-1: 2020 Draps i
llençols quirúrgics. Requisits i mètodes d'assaig. Part 1: Draps i bates
quirúrgiques)
<https://www.une.org/encuentra-tu-norma/busca-tu-norma/norma/?c=N0063089>
probablement
els hospitals en tenen en estoc (i més si tenim en compte, que l'activitat
quirúrgica no urgent segurament s'ha hagut de reduir pel mateix problema de
la COVID-19) i, segurament, el mercat en pot proveir sense massa problemes
(a casa nostra hi ha fabricants).

Serveixen? Tenen prestacions superiors a la popelina o teixits de cotó
bàsic que s’estan fent servir?

Això ho hauria de liderar l’administració, penso jo, i de forma transversal
(Salut, Treball, Empresa, Universitats, etc.). I fer un posicionament clar
i urgent: coordinar la solidaritat no és poca cosa, ajudar a fer
tècnicament eficient i efectiu, més que emocional, l‘esforç també.

Pot l’administració ajudar a decidir? Val la pena l’esforç? Pot orientar
dissenys, instruccions de manufactura i confecció, materials a utilitzar,
disponibilitat d’aquests materials, aspectes logístics, etc.?  Pot posar a
especialistes i experts en enginyeria tèxtil, o els consultors que calgui,
a estudiar el cas?

La gent hi és!!!

I Déu va dir: - *Tingues fe!* I l’home va respondre:  - *Gràcies, però, hi
ha algú més?*

Jaume de Montserrat i Nonó
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://tapinet.cat/pipermail/tapinet_tapinet.cat/attachments/20200320/2fa7ea6f/attachment.html>