[Tapinet] Unes reflexions i suggeriments sobre la fabricació domèstica, més o menys industrialitzada, de mascaretes!
Roser Escarpanter i Llandrich
roser_e a hotmail.com
div mar 20 12:49:27 CET 2020
Bon dia,
No sóc gaire experta, per no dir gens, i el meu crit a les mascaretes no era res més que preveure aquestes situacions
Crec que els protocols no ens ajuden, no perquè no vagin bé sinó perquè no tenim temps d’aplicar-los. El del covid deu ser el protocol més revisat de la història.
Vaig sentir que els mossos o policies demanen establir torns de treball d’una setmana i descansar-ne dues per poder protegir-se al màxim.
Necessitem que vinguin imposicions com d’horaris, realitzar tasques que habitualment no ens corresponguin o fins i tot confinar residències de gent gran per evitar un risc però...hi seríem a temps? Veiem el “ara” però avui es el resultat d’uns dies abans.
Com opcions vàlides i simples seria el validar com a mesura col·lectiva la seguretat del personal mèdic i donar preferència a ells la utilització dels epis, per simple que sigui . Les policies podrien multar a tots els que en porten alguna pel carrer, a establiments com fleques que es dediquen a aprofitar que poden obrir per vendre pastissos en honor al dia del pare, repartidors de paqueteria enlloc de ser cadena alimentària.
Ahir mateix fotografies on una població permet que la zona blava continuï treballant justificant l’emergència amb no fer un erte i per tant, es permet que els ciutadans surtin cada dia a treure i entrar el vehicle del parking municipal pq a més de 24h tenen multa.
La solució no és el mínim imprescindible? Doncs fem-ho!
Sisplau, els tècnics dels serveis de prevenció que prohibeixin les activitats q no són de 1a necessitat....hi ha potestat? Almenys redactar algo en conjunt per aplicar-ho tothom i si no es pot imposar, almenys fer una recomanació conjunta. Avui, he rebut un e-mail les mútues posaven en coneixement els EPI’s que ahir s’enviava des de TAPINET..
Difonem la neteja d’aigua i sabó i el perquè, sobretot el perquè que dur guants no serveix si no ens rentem les mans i molt menys si ens toquem la cara.
Pel que fa a mascaretes, teixits i així, no puc ajudar però està clar que al personal mèdic s’ha de protegir d’inhal·lació...i els ulls també No podem certificar sota cap mesura que un gua de cuina és un epi però sí que, pel que fa falta en aquest moment d’inexistència, augmentaria el percentatge de protecció...Abans que res?? Permetem que les sanitàries no vagin a treballar o improvitzin bates amb bosses d’escombraries? Què pot donar més seguretat abans que res?
Atentament,
Roser Escarpanter
De: Jaume de Montserrat i Nonó<mailto:jaume.demontserrat a gmail.com>
Enviat: divendres, 20 de març de 2020 11:53
Per a: tapinet a tapinet.cat<mailto:tapinet a tapinet.cat>
Tema: [Tapinet] Unes reflexions i suggeriments sobre la fabricació domèstica, més o menys industrialitzada, de mascaretes!
Benvolgudes/uts (20/03/2020), bon dia novament,
No en tinc ni idea de temes tècnics vinculats a teixits, certificacions ni normes UNE de cap mena i menys d’Equips de Protecció Personal (EPI).
Veig tota mena d’iniciatives, des de contactes amb potencials proveïdors d’EPI a xarxes de solidaritat espontànies, economia de guerra i suport de rereguarda, per proveir de forma més o menys domèstica de mascaretes hospitals i centres, serveis sanitaris i sociosanitaris que és allà on es concentra la necessitat real i la manca de subministrament.
M’emociona la meva gent, la nostra ciutadania. “Cosidores sense fronteres” Trobo que són molt bones iniciatives, lloables en qualsevol cas, però solament efectives si es fa bé.
El cert és que tinc molts dubtes sobre aquesta mena d’iniciatives, ja que el tema de les proteccions personals, els EPI, és molt seriós i delicat. Està molt reglada la seva fabricació i comercialització d’acord amb criteris d'eficàcia real per allò pel qual cal utilitzar-los.
El fet, però, és que ara estem en una situació excepcional i davant d'una manca brutal d'equips per allà on calen realment com ara els hospitals i els serveis sanitaris i sociosanitaris en general (tant per ser usats per pacients o ciutadans usuaris com pels professionals que els atenen).
La manca de subministrament a curt termini ens situa en un dilema dramàtic i això tot just comença.
¿Deixem la gent d'aquestes activitats a pèl? ¿Atenuem el risc com puguem però sense contribuir a generar una falsa sensació de seguretat que pugui fer baixar la guàrdia sobre les mesures higièniques generals i molt efectives que cal mantenir peti qui peti (distàncies de seguretat, neteja abans i després amb aigua i sabó solucions hidroalcohòliques, etc.)?
No hi ha alternativa ètica: hem de mirar de contribuir a atenuar el risc tant com puguem mentre algú, a qui correspongui, brega per aconseguir el subministrament del material idoni, necessari i suficient.
Ara és el temps, més que mai, del raonablement possible.
Som-hi...
Una mascareta, especialment, com a EPI, ha de tenir el material i el disseny “més adequat possible”, ajustat a les actuals circumstàncies si voleu, d’acord amb el que pretén oferir, a part d’un fet bàsic: deixar respirar!!
Penso, sense ser precís ni exhaustiu, en:
- Vol evitar la transmissió de gotes o partícules?
- Vol evitar la inspiració de gotes o partícules?
- Altres.
I d’això en dependrà:
- El material i el disseny han de permetre la màxima adaptació facial de cara a la màxima estanquitat possible.
- La manufactura i confecció de la màxima qualitat possible.
- Les instruccions d’ús (col·locació, durada de la pretesa protecció, gestió com a residu, etc.)
- Altres.
De quins materials existents, i ara mateix no confiscats per l’estat, podríem estar parlant?
Molta gent parla de la popelín/popelina, de teixits o materials de cotó bàsic, etc. i d’altres de teles quirúrgiques concretes.
I em paro en aquest punt un moment en una idea que va sorgir ahir en una trobada virtual de professionals de salut laboral de cara a compartir i coordinar experiències, dubtes i dilemes: utilitzar teixits o teles quirúrgiques.
D’aquests teixits (que han de complir la UNE-EN 13.795-1: 2020 Draps i llençols quirúrgics. Requisits i mètodes d'assaig. Part 1: Draps i bates quirúrgiques)<https://www.une.org/encuentra-tu-norma/busca-tu-norma/norma/?c=N0063089> probablement els hospitals en tenen en estoc (i més si tenim en compte, que l'activitat quirúrgica no urgent segurament s'ha hagut de reduir pel mateix problema de la COVID-19) i, segurament, el mercat en pot proveir sense massa problemes (a casa nostra hi ha fabricants).
Serveixen? Tenen prestacions superiors a la popelina o teixits de cotó bàsic que s’estan fent servir?
Això ho hauria de liderar l’administració, penso jo, i de forma transversal (Salut, Treball, Empresa, Universitats, etc.). I fer un posicionament clar i urgent: coordinar la solidaritat no és poca cosa, ajudar a fer tècnicament eficient i efectiu, més que emocional, l‘esforç també.
Pot l’administració ajudar a decidir? Val la pena l’esforç? Pot orientar dissenys, instruccions de manufactura i confecció, materials a utilitzar, disponibilitat d’aquests materials, aspectes logístics, etc.? Pot posar a especialistes i experts en enginyeria tèxtil, o els consultors que calgui, a estudiar el cas?
La gent hi és!!!
I Déu va dir: - Tingues fe! I l’home va respondre: - Gràcies, però, hi ha algú més?
Jaume de Montserrat i Nonó
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://tapinet.cat/pipermail/tapinet_tapinet.cat/attachments/20200320/949de7a7/attachment-0001.html>
Més informació sobre la llista de correu Tapinet