[Tapinet] El present i el futur de la provisió de bons professionals de la medicina del treball

[Jaume de Montserrat i Nonó]

Benvolguts Tapinetaires,

Aquests dies curiosament s'ha intensificat el fet que moltes empreses
truquen per veure si els podem ajudar a  trobar metges i infermeres pels
seus serveis de prevenció. Els que tenen, o els hi marxen o es jubilen.

Tasca pràcticament inassolible: hi ha una forta escassedat de metges i
infermeres del treball.

I la solució de fons, a part de revisió dràstica de l'absurd i nefast
conceptualment i allunyat de la realitat RD 843
<https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2011-11428>, no passa per
accions de maquillatge i dissimulació com ens tenen acostumats sinó per
plantejar la formació i reclutament de professionals estratègicament
suficients i competents. Això, però, encara que ens hi posem ara va, en
qualsevol cas, per llarg... almenys 10 a 15 anys.

Ningú en pot restar al marge encara que l'acció determinant està, ara per
ara, en mans de l'estat.

Les associacions científiques, tampoc, en poden restar al marge...al
contrari ho haurien d'estar liderat i ja des de fa anys.

El que passa és, amb les seves particularitats, el que passa a la resta de
professionals sanitaris.

Cal estar al cas i si hi ha acció passar davant o, almenys, anar a rebuf...

Bon estiu....bones vacances!!!

___________________________________________________________________

Diari Ara

SOCIETAT  /  SALUT 10/07/2022

*Per què falten metges i infermeres a Catalunya*

Els facultatius es concentren en unes poques especialitats i les
universitats no formen prou infermeres

Gemma Garrido Granger

BARCELONA

Hospitals, tant públics com privats, i centres d’atenció primària
competeixen ferotgement per fitxar metges i infermeres. La seva prioritat
és cobrir les baixes per covid, que van a l’alça , i substituir els
treballadors que marxen de vacances i que han estat al peu del canó en els
moments més dramàtics de la pandèmia. Però les borses de treball estan
buides. No hi ha mans disponibles. I els professionals que ho estan no
accepten les condicions que se’ls ofereixen, estan esgotats d’encadenar
contractes temporals o són saba nova i, contràriament al que passava en
generacions anteriors, prefereixen incorporar-se al mercat quan hagi passat
l’estiu.

El dèficit estructural d’infermeres i de metges s’arrossega des de fa molts
anys, però l’escenari actual és més preocupant que mai. El 2021 es van
col·legiar 1.400 metges i prop de 5.000 infermeres, una xifra insuficient
per cobrir les necessitats del sistema i assegurar el relleu generacional,
la pedra angular de la planificació professional. El ritme de jubilacions
s’accelera i el de formació de nous treballadors es manté estable. Aquesta
crisi de personal no sorprèn el sector, que fa anys que avisa que és la
conseqüència de les retallades i la rigidesa de les normatives que regulen
les professions sanitàries i que encotillen l’administració, les facultats
i els centres sanitaris a l’hora de formar i contractar personal.

“Fa una dècada que advertim que arribaríem a aquesta crisi de personal i
encara s’agreujarà més d’aquí quatre anys, quan es jubilin 6.000 metges de
la generació del baby boom i no puguem reposar-los”, afirma el president
del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. També des del Col·legi
d’Infermeres alerten que el futur s’albira desolador: en els pròxims cinc
anys s’estima que es jubilaran entre 6.000 i 8.000 professionals. La seva
presidenta, Paola Galbany, diu que el sector confiava en la graduació
d’unes 1.700 infermeres per apuntalar els serveis aquest mateix estiu només
a Barcelona i que les previsions no s’estan complint. “Abans teníem
infermeres i no es creaven prou llocs de feina. Ara de feina en tenim en
excés però ens falten infermeres. I moltes de les que treballen ho fan en
condicions precàries i sense cap tipus d’estabilitat o estan exhaustes. Com
podem exigir a les graduades que vulguin treballar amb aquest panorama?",
denuncia.
Com s'ha arribat fins a aquest punt? Quin és l'origen d'aquest dèficit de
professionals que el sector anticipa que pot ser insostenible si no es
prenen mesures immediates?

Universitats
Falten places d’infermeria i els metges formats al país exerceixen fora
Diuen que les carreres del món de la salut són les més vocacionals i,
d’entre elles, medicina es projecta com l’Olimp: cada any aconsegueix ser
el grau amb més demanda, amb més de 4.000 joves que aspiren a omplir una de
les 1.200 places que s’ofereixen. D’ells, només un quart aconsegueix entrar
al grau. La selecció es fa per nota i fa temps que el sector dubta que
sigui la millor estratègia. “No sempre els estudiants que entren són els
que ens interessen com a futurs metges”, planteja Padrós. Tampoc la
Generalitat creu que aquest hagi de ser l’únic criteri i advoca per fer un
cribatge previ que tingui en compte habilitats personals i no científiques
considerades essencials per a un facultatiu, com la comunicació empàtica o
el treball en equip, mitjançant una prova d’aptitud personal (PAP) , com
les que ja es fan als futurs mestres.
També influeix el districte universitari únic, que permet que qualsevol
estudiant de l’Estat faci la sol·licitud per accedir a una facultat
catalana –o de qualsevol comunitat– en igualtat de condicions que els seus
residents. Catalunya és la comunitat que més places públiques ofereix i,
del miler de titulats que van sortir el juny passat, el 30% provenien
d’altres territoris. “El problema no és que es aquests metges es formin a
Catalunya, sinó que no acabaran exercint aquí”, expliquen des del sector.
Després de graduar-se, la majoria tornen al seu lloc d’origen però els seus
governs s’han estalviat pagar-los la formació. “És a dir, recullen la
inversió que ha fet la Generalitat. I l’objectiu d’una universitat pública
hauria de ser garantir el relleu en el territori que finança aquests
estudis”, afegeixen.
En el cas de la infermeria, el problema és eminentment la falta de places a
la universitat. Les facultats no poden absorbir la demanda i anualment no
surten prou professionals per garantir el relleu. Aquest any els
departaments de Salut i Universitats van arribar a un acord per incrementar
les places fins a les 2.745, prop de 600 més, a partir del curs que ve . El
80% d’aquestes places seran a preu públic. “El Govern ha fet una bona
aposta, però haurien d’haver-les incrementat fins al miler. No saturaríem
el mercat i si volem augmentar la disponibilitat de mans de cara als
pròxims anys, s’han de prendre aquestes mesures ja. Triguem entre quatre i
cinc anys a fabricar infermeres”, assegura Galbany.

Especialització
No hi ha prou metges especialistes i no es reconeixen les especialitzacions
infermeres
Un altre dels punts en què el sector posa l’accent és en el poc marge de
maniobra que té la Generalitat en la planificació sanitària. La Llei
d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) té més de vint anys i
atorga a l'Estat pràcticament totes les competències de formació i
especialització dels metges i infermeres. “No només cal treballar
conjuntament un nou model de planificació de places de formació i de
criteris d’accés als graus, sinó revisar la LOPS i ampliar la mirada sobre
rols professionals per tal que cadascú faci allò que aporti més valor”,
planteja la directora general de la Unió Catalana d'Hospitals (UCH), Roser
Fernández.
En el cas dels metges, els experts consultats consideren que el sistema de
les proves MIR (metges interns residents) funciona però és millorable.
L’oferta de places MIR es va reduir molt entre el 2011 i el 2016, per sota
de les 7.000 places, obeint la lògica de les retallades i, per tant,
descuidant les necessitats de planificació que caldria haver tingut a cinc
o sis anys vista, el temps que es triga a produir un especialista. A més,
els MIR es concentren en especialitats hospitalàries en detriment d’altres
com la medicina de família. Aquest any van quedar una setantena de places
vacants per ser metge de CAP, cosa que no passava des del 2014.

El 49% dels nous metges i el 35% de les infermeres venen de fora de
Catalunya

Amb les infermeres hi ha un problema de reconeixement. La gran majoria no
tenen cap especialització perquè el model actual afavoreix que no es
plantegin fer les proves d’infermera interna resident (IIR) perquè, comptin
o no amb la formació, tindran les mateixes condicions laborals que una
infermera generalista. De fet, el 80% de les infermeres que compten amb una
especialització no són catalanes i, a mig o llarg termini, acaben marxant
del país. El ministeri només reconeix set especialitzacions però només les
llevadores tenen un sou superior (i per directiva europea). En la resta,
com salut mental, geriatria, pediatria i atenció primària, es van fent
passes però encara no estan reconegudes pels convenis col·lectius.

Precarietat
Contractes temporals i sous baixos i massa burocràcia
Formació pagada a canvi d’un compromís de permanència, sous més elevats i,
fins i tot, cerca de feina per a les parelles per treballar en centres
allunyats de Barcelona i l’àrea metropolitana. El sector privat també
intenta atraure professionals per nodrir les seves plantilles mitjançant
incentius econòmics i condicions laborals diferents. “Totes les
organitzacions han de saber que per atraure i retenir el talent han
d’entendre els valors de les noves generacions de professionals, que
busquen comprometre’s en projectes que els siguin atractius, que valguin la
pena i on encaixin les expectatives professionals i en què es respecti la
conciliació personal”, corrobora Fernández.
La contractació depèn de cada centre però el sistema sanitari en general
està massa encastat en la contractació temporal, sobretot d’infermeres que
van acumulant desenes de contractes mensuals , segons Galbany. “Tenim
moltes infermeres treballant com a temporeres: a l’estiu, a l’hivern i, ara
pel covid, com a reforços per baixes. Les infermeres no són un comodí i se
les ha de cuidar”, exemplifica. Pel que fa als metges, Padrós assegura que
falten professionals i, a curt termini, planteja flexibilitzar l’edat de
jubilació dels metges més enllà dels 65 anys per mantenir els professionals
que volen continuar treballant però es veuen obligats a penjar la bata,
sobretot en el sector públic.

¿Té res a veure la falta de personal amb la fuga de cervells que es va
donar en els pitjors anys de la crisi econòmica? Segons els experts,
influeix però no és definitori. Cada any hi ha un centenar d’infermeres que
marxen a altres comunitats autònomes i fins i tot a l’estranger, però també
n’hi ha que abandonen la professió (1.300 des del 2020) perquè “es passen
10 o 15 anys només treballant caps de setmana, festius i a temporades”,
afegeix Galbany. El covid ha sigut el cop de gràcia. Alguns metges també
marxen però la majoria ho fan perquè tornen als seus països d’origen o
continuen la ruta europea. I a l’altra cara de la moneda hi ha la
importació de professionals: el 49% dels nous metges col·legiats i el 35%
de les infermeres venen de fora de Catalunya. De fet, Salut va contractar
600 infermeres andaluses el 2021 i aquest juny n’ha fitxat 300 més del sud
d’Espanya.

Aquesta setmana el govern espanyol va aprovar un decret que facilitarà que
67.300 professionals sanitaris d’arreu de l’Estat amb una plaça estructural
però un contracte eventual passin a ser fixos, 7.636 a Catalunya. Es tracta
d’una mesura celebrada pel sector sanitari, però que recorda que té un
abast molt limitat: tot i que en el model sanitari català la gestió
concertada té molt de pes, a diferència de la resta de l’Estat, aquesta
estabilització només afectarà l’Institut Català de la Salut (ICS), ja que
no hi ha cap altre proveïdor amb personal estatutari. I el dèficit de
sanitaris és estructural, tant de la sanitat pública com de la concertada i
la privada. “L’ICS té més volum i marge per gestionar persones que els
centres concertats, que cadascun és una entitat en si mateixa. Però tot
forma part del sistema públic de salut i els professionals que treballen en
centres concertats haurien de computar també a efectes d’antiguitat”,
proposa Fernández.

___________________________________
Jaume de Montserrat i Nonó
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://tapinet.cat/pipermail/tapinet_tapinet.cat/attachments/20220711/ae2cebbb/attachment-0001.html>