[Tapinet] Propostes: una perspectiva per a gestionar la crisi de la COVI-19 en el sistema sanitari

[Jaume de Montserrat i Nonó]

I seguim...



Benvolguts, unes idees relacionades amb el correu anterior:

Idees tot i la consciència de la dificultat política i operativa que
comporten:

- Detectar i separar precoçment contactes de risc i professionals
simptomàtics. Tenir-los a dins dels hospitals i centres de salut augmenta
el risc de contagi entre professionals i de pacients.


- Disminuir al màxim els professionals exposats, per tal de ser més
eficients així mateix en l'ús d'EPIs. Cal mascareta quirúrgica a tothom, no
com a EPI, sinó per evitar la transmissió.


- Disminuir i centralitzar el nombre de dispositius assistencials oberts.
S'ha de potenciar que la gent lleu es quedi a casa (és el lloc més segur
ara mateix!) i que no vagi a l’assistència primària. I els professionals
sanitaris haurien de tenir el mínim contacte possible, l’imprescindible.
Cal informació i formació immediata: en atenció primària aquestes
circumstàncies no cal explorar un pacient per decidir si es lleu o greu
(que es la única variable que determinarà el resultat: lleu a domicili,
greu a hospital). Potenciar tractament empíric. Exploració orofaríngea =
exposició d'alt risc. Els procediments demà diran que es de baix risc,

 però el professional estarà contagiat igual.


- Fer rotacions per disminuir la possibilitat d'exposició, però no es
tracta de disminuir només el "temps" d'exposició, sinó que hem de comptar
amb el cicle epidemiològic del virus (diuen 2-14 dies). Per això l’ideal
fora treballar 7 dies, teletreball aïllat 7 dies i descansar 7 dies (en
definitiva, aïllament 14 dies). D'aquesta manera s'assegurarien els 14 dies
després de l'últim contacte. Complex? Segur, però cal intentar-ho al màxim.
Especialment important en els geriàtrics on hi son les persones més
vulnerables!!!


- Evitar la disseminació des d’hospitals i centres de salut cap a la
població general, cap a les seves famílies.


- Preveure que si augmenta la transmissió en els centres pot delmar més
d'un servei de cop.


- Cal ser sensible de què un sanitari pot emportar-se la malaltia a casa
seva i entrar en un bucle. Una possible solució seria habilitar habitacions
als hospitals, a hotels, on la gent que està treballant pugui anar a
descansar, amb la tranquil·litat de no portar la malaltia a casa seva. Us
annexem un article molt interessant en aquest sentit: el metge com a vector
<https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp2004768?query=TOC>.


- Potenciar encara més el teletreball i la teleassistència: els informàtics
són crucials!!


- Reforçar mesures organitzatives generals: neteja de zones comunes
(baranes i passamans, manetes de portes...), neteja de mans abans i després
d'entrar a cada servei, etc.


- Organitzar un bon registre de contactes estrets, i implicar als
responsables de les unitats a fer la valoració del risc donant suport als
serveis de prevenció.


- Fer un bon registre de casos simptomàtics.



- Treballadors especialment sensibles: cal donar directrius, com a mínim un
consens d’experts per anar tot a una i fer-lo el millor possible. Tema molt
delicat que recau exclusivament sobre medicina del treball...


- I no oblidar el suport psicològic als positius i a les persones en
aïllament.


- I no oblidar-nos mai d’acompanyar als nostres treballadors tot ajudant a
l’empresa ...En situacions crítiques no sempre podem prevenir ni curar,
però si estimar i acompanyar...


Bé, aquesta és la reflexió propositiva.

Salut i feina.


Mari Cruz Rodriguez Jareño i Jaume de Montserrat i Nonó
-------------- part següent --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://tapinet.cat/pipermail/tapinet_tapinet.cat/attachments/20200319/8bda0fc7/attachment.html>